No oblidis el 10.07.2010

Pels tots qui volem recordar el dia que vam fer tremolar només amb la nostra veu

dijous, 25 de novembre del 2010

Discurs d'en Pau Casals a les Nacions Unides

Publicado por David en 22:26

Envia per correu electrònic BlogThis!Comparteix a X Comparteix a Facebook Comparteix a Pinterest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més antiga Inici

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Per què ara?

Quan ho vam fer vaig tremolar.

Quan hi vam ser ho vaig sentir.

I ara em sento amb forces per començar a fer, a que no oblidem el que vam fer, entre tots, sense violència, sense cap retret possible, amb la nostra força, venint de dins cap al món.

Som-hi, amb seny, sense pressa, pero sense aturar-nos.

No hi ha cap altre camí. I al final els hi hem de fer entendre.

Sempre ens en hem sortit, qui pensa que ara no?

Dades personals

David: Totes son fotos meves

Visualitza el meu perfil complet

Seguidors

Arxiu del blog

▼ 2010 (2)
- ▼ de novembre (2)
  - Discurs d'en Pau Casals a les Nacions Unides
  - Que sola que esta... no s'entera

Tema Picture Window. Amb la tecnologia de Blogger.